Butlletí Maig 2013
Taula Colombia
taulacolombia
 
ACTUALITAT POLÍTICA DE COLÒMBIA/DIÀLEGS DE PAU
 

El 26 de maig es fa públic el primer acord entre les FARC i el Govern colombià, dels 5 punts de l'Agenda de Pau que hi ha sobre la taula de negociació a L'Havana. És un acord sobre la tinença i els usos de la terra a Colòmbia que les dues parts anomenen “Cap a un nou camp colombià: reformarural integral”. Es tracta, per tant, d'un dels temes gruixuts -potser el que més, diuen alguns analistes- del procés de pau ja que està clar que el mal repartiment de la terra al país és a la base del conflicte social i armat colombià. L'acord l'anuncien representants de totes dues parts des de Cuba, i afirmen que “el que hem acordat serà l'inici de transformacions radicals de la realitat rural i agrària de Colòmbia, amb equitat i democràcia”.

L'11 de juny es reprendrà a Cuba el següent cicle de converses del procés de pau FARC-Govern, amb la discusió del segon punt de l'Agenda que és un tema també nodal a tot procés de pau: la participació política dels excombatents.

 

Més info: http://bit.ly/Z8SWBM

 
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
 

El 15 de maig es va fer pública una sentència històrica de la Cort Suprema de Justícia de Colòmbia: aquest tribunal condemna a 30 anys de presó l'expresident de la Cambra de Representants i exdiputat per Antiòquia del Partit Lliberal César Pérez García. La Cort va considerar provat que Pérez va ser autor material i intel.lectual de la massacre de Segòvia (Antiòquia, oest del país), on el novembre del 1988 van ser assassinades brutalment per paramilitars enmig de la plaça del poble 43 persones, i 38 més van quedar ferides, només pel fet de ser simpatitzants de l'aleshores nou partit polític d'esquerres Unión Patriótica. Nombrosos testimonis que van veure actuar Pérez García (que havia estat alcalde de Segòvia i no volia rivals polítics) van donar suport a la sentència.


La massacre de Segòvia és emblemàtica perquè és la primera de les moltes que hi va haver contra membres/simpatitzants de la Unión Patriótica. Pràcticament la totalitat dels membres d'aquell partit, fundat el 1986, van ser exterminats en pocs anys: més de 4.000 dels seus militants van ser assassinats entre final dels 80 i començament dels 90 en un cas que està denunciat davant la CIDH i considerat un genocidi.


Més info: http://bit.ly/18O6s1l

 

 
VIOLACIONS ALS DDHH
 

Un altre líder de restitució de terres, en aquest cas urbanes, va perdre la vida el mes de maig. Es tracta d'Iván Darío Restrepo García, assassinat a Bello (Antiòquia) el 4 de maig, a la sala de casa seva davant de la seva dona i els seus 3 fills. Iván Darío disposava d'escortes, assignats pel Ministeri de l'Interior, degut a les nombroses amenaces de mort rebudes però just en aquell moment havien acabat el seu torn i havien marxat de la casa. Aleshores, 2 homes vestits amb uniformes de la Policia Nacional i fent veure que eren policies, van picar a la porta. Quan els van deixar passar, van disparar contra el reclamant de terres.

Restrepo portava rebent amenaces de mort des del 2008, quan va començar a exercir com a líder reclamant de terres d'àmbit urbà. Portava temps intentant demostrar públicament, per denunciar-lo, el vincle que unia la banda mafiosa “Los Triana” amb membres de la Policia Nacional. Els “Triana” han estat denunciats per més de 50 famílies de la zona per ser els executors de nombrosos “despojos” de terrenys urbans al barri La Gabriela de Bello.

L'assassinat de Restrepo és el quart en 2 mesos de líders reclamants de terres que lluiten pel dret de la gent humil a una vivenda digna.

 

 

Més info: http://bit.ly/1752NwZ

 
RESTITUCIÓ DE TERRES
 

Tres anys després de ser-ne desplaçada forçadament, la comunitat camperola de Pitalito (César, al nord del país) va poder fer el retorn a les seves terres el 21 de maig. Però els dies i setmanes que segueixen al retorn són objecte d'hostigaments i amenaces permanents per part de membres de l'Exèrcit, que no deixen de fer presència a la zona tot i haver-ne retornat la població.

La comunitat va ser desplaçada a la força de Pitalito el juny del 2010, en haver patit nombrosos actes violents per part de membres de l'Exèrcit i de l'Esquadró Mòbil Antiavalots (ESMAD) de la Policia colombiana. També els va amenaçar i atacar reiteradament un grup de civils armats al servei de l'empresari palmer Juan Manuel Fernández de Castro, amo de l'empresa Orlandesca, que té molt d'interès en fer cultius extensius de palma en aquella zona. Per a tirar endavant aquests plans, la comunitat era, òbviament, una nosa. 

 

Més info: http://bit.ly/12vkccl

 

 
DONES A COLÒMBIA
 

Un any després de la tortura, violació sexual i brutal assassinat de Rosa Elvira Cely a Bogotà, milers de persones van realitzar una concentració per recordar que les xifres de violència contra les dones a Colòmbia segueixen sent extremadament altes, i que cal trencar el silenci i denunciar aquests abusos.

Rosa Elvira Cely era una dona humil de 35 anys que es guanyava la vida com a venedora ambulant prop l'Hospital Militar de Bogotà. Era mare soltera d'una nena de 13 anys i estudiant del Col · legi Distrital Manuela Beltrán. El 23 de maig de 2012, després de sortir de classes, va seure a xerrar una estona amb dos dels seus companys de col · legi. Un d'ells, Javier Velazco, la va forçar a anar al Parc Nacional, molt a prop d'on es trobaven, i allí la va copejar, violar, apunyalar, sufocar i apallissar. Durant 6 hores, Rosa va demanar l'atenció de la Policia, cridant pel seu telèfon mòbil fins que passat aquest temps va ser atesa. Aquesta tortura i la negligència oficial que va impedir una atenció oportuna van deixar lesions tan greus que quatre dies després van produir la seva mort.

El cas de Rosa va ser emblemàtic de la violència i el feminicidi, que són una constant a Colòmbia. Aquesta situació és un reflex de les violències que tenen lloc pel sol fet de ser dones. El país va passar, segons l'Institut Nacional de Medicina Legal, de 69.713 casos de violència intrafamiliar reportats contra les dones el 2010, a 70.134 el 2011. I segons els dictàmens sexològics, el 2010 es van registrar 1.409 dones víctimes de violència sexual al mes, és a dir 47 al dia, mentre el 2011, 1.581, és a dir, 52 al dia. Hi va hver doncs un increment del 12,21%, corresponent a 172 casos. Només a Bogotà, 9 dones pateixen violació diàriament. El 2012 es van presentar 4.118 denúncies per violència sexual. El 2013, 944 dones han mort de manera violenta a mans de les seves parelles.


Més info: http://bit.ly/18nfQrP

 
QUÈ HA FET LA TAULA?
 

  El 23 i 24 de maig la Taula ha dut a terme, conjuntament amb l'ICIP i l'ECP, una Mesa Europea de Pau a Barcelona. A més d'aquesta, se n'han celebrat 3 més: a Londres, Brussel.les i París també el maig i una a Washington a començament de juny.

  130 persones van participar el 24 de maig al Parlament de Catalunya a la sessió final de la Mesa Europea de Barcelona, i l'acte va tenir moments molt emocionants en què la diàspora colombiana a l'Estat espanyol va fer propostes de pau per escrit a 5 membres de la comissió de Pau del Congrés de Colòmbia, propostes que seran lliurades a les parts dialogants a L'Havana.

  El 25 de maig, la Taula va celebrar les seves XI Jornades que aquesta vegada van dur per títol “Procés de pau, balanç dels diàlegs a Cuba”. Hi van participar com a ponents diferents representants del moviment social colombià.

 

 
Les fotografies són de Surimages.

La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per:

Organismes oficials:
* Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
* Ajuntament de Lleida

ONG i altres entitats socials:
* Associació Catalana per la Pau
* Colectiu Maloka - Colòmbia
* Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat
* Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
* Cooperacció
* Entrepobles
* Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament
* Federació Catalana d'ONG per la Pau.
* Fundació Desenvolupament Comunitari
* Fundació Pau i Solidaritat - CCOO
* Fundació Pagesos Solidaris
* Fundació per la Pau
* Intermón - Oxfam
* Internacional Peace Observatory
* Justícia i Pau
* Lliga dels Drets dels Pobles
* Sindicalistes Solidaris - UGT
* Intersindical-CSC

Entitats observadores:
* Brigades Internacionals de Pau-Catalunya
* Escola de Cultura de Pau de la UAB